Els estudis revelen que obtenir ajuda és un dels factors més importants per a tractar l’addicció a l’alcohol. L’addicció és una malaltia complexa però tractable que afecta el funcionament del cervell i el comportament. L’alcohol altera l’estructura i la funció del cervell, la qual cosa ocasiona canvis que persisteixen molt temps després d’haver cessat el consum. Això explica per què les persones que han tingut problemes amb l’alcohol corren el risc de recaigudes fins i tot després de llargs períodes d’abstinència i malgrat les conseqüències potencialment nocives.

La desintoxicació mèdica és només la primera etapa del tractament per a l’addicció i per si mateixa fa poc per a canviar l’abús d’alcohol a llarg termini. Encara que a través de la desintoxicació mèdica es poden manejar de manera segura els símptomes físics aguts de l’abstinència i, en uns certs casos, aplanar el camí per a un tractament eficaç a llarg termini, la desintoxicació per si sola rares vegades és suficient per a ajudar els addictes a aconseguir una abstinència duradora.

Per aquesta raó, és important que els pacients continuïn el tractament per a la després de la desintoxicació.

Durada del tractament

La durada apropiada del tractament depèn del tipus i la severitat dels problemes i les necessitats de cada persona. Les recerques indiquen que la majoria dels pacients requereixen almenys tres mesos de tractament per a reduir de manera significativa o detenir el consum, però que els millors resultats s’aconsegueixen amb períodes més llargs de tractament.
La recuperació és un procés a llarg termini i amb freqüència requereix diversos cicles de tractament. Com succeeix amb altres malalties cròniques, pot haver-hi recaigudes, la qual cosa indica la necessitat de restablir o ajustar el tractament. Com que moltes persones solen deixar el tractament prematurament, els programes han d’incloure estratègies que comprometin i mantinguin als pacients en tractament.

La teràpia conductual

El tractament s’efectua en diferents ambients i usant una varietat d’enfocaments farmacològics i conductuals.
Les teràpies de la conducta varien segons el seu enfocament i poden estar orientades a dirigir la motivació que té el pacient per a canviar, brindar incentius per a l’abstinència, desenvolupar habilitats per a rebutjar el consum, reemplaçar activitats on es consumi per activitats constructives i gratificants, millorar les aptituds per a resoldre problemes i propiciar millors relacions interpersonals. D’igual manera, la participació durant i després del tractament en teràpies de grup i altres programes de suport pot ajudar a mantenir l’abstinència.

Com ha de dur-se a terme el tractament?

El tractament de cada pacient ha de ser avaluat contínuament i, de ser necessari, modificat per a assegurar que es mantingui a l’una amb qualsevol canvi en la seva condició. El pacient pot requerir diferents combinacions de serveis i components de tractament durant el curs del seu tractament i recuperació. A més de l’orientació psicològica o la psicoteràpia, el pacient pot necessitar medicaments, serveis mèdics, teràpia familiar, instrucció per a la criança dels fills, rehabilitació vocacional o serveis socials i legals.
Per a molts pacients, un enfocament de cura sostinguda, amb una intensitat variable en el tractament segons les necessitats canviants de la persona, és el que contribueix a millors resultats.

Teràpia cognitiva conductal

La teràpia cognitiva conductual va ser desenvolupada com un mètode de prevenció de recaigudes en el tractament de problemes d’alcohol. Les estratègies de la conducta cognitiva es basen en la teoria que els processos d’aprenentatge exerceixen un paper crucial en el desenvolupament de patrons de conductes inadaptades. Els pacients aprenen a identificar i corregir conductes problemàtiques mitjançant l’aplicació de diverses destreses que poden usar-se per a interrompre el consum i abordar molts altres problemes que solen presentar-se simultàniament.
La teràpia cognitiva conductual sol consistir en una sèrie d’estratègies concebudes per a millorar l’autocontrol. Les tècniques específiques inclouen l’exploració de les conseqüències positives i negatives de l’ús continuat, l’acte-monitoro per a reconèixer la compulsió per alcohol en una etapa primerenca i per a identificar situacions d’alt risc per a l’ús, i l’elaboració d’estratègies per a afrontar i evitar les situacions d’alt risc i el desig de consumir. Un element central d’aquest tractament és anticipar possibles problemes i ajudar els pacients a desenvolupar estratègies d’afrontament eficaços.

Recerques post tractament

Les recerques indiquen que les destreses que aprenen els pacients a través dels enfocaments de la conducta cognitiva persisteixen després d’acabar el tractament. En diversos estudis, la majoria de les persones que van rebre un enfocament de conducta cognitiva van conservar els assoliments que havien obtingut en el tractament durant l’any següent.

Teràpia individual

La teràpia individual no sols es concentra a reduir o detenir el consum d’alcohol, sinó que també abasta les àrees relacionades amb l’acompliment deteriorat com la situació laboral, activitats il·legals i relacions familiars i socials, a més del contingut i l’estructura del programa de recuperació del pacient. Mitjançant el seu èmfasi en les metes de comportament a curt termini, la teràpia individual ajuda al pacient a desenvolupar estratègies d’afrontament així com mitjans per a abstenir-se de beure i mantenir aquesta abstinència.

Teràpia de grup

Molts centres terapèutics usen la teràpia de grup per a aprofitar el reforç social que ofereix el diàleg entre persones que comparteixen problemes similars i per a fomentar un estil de vida lliure d’alcohol. Les recerques han demostrat que quan la teràpia de grup s’ofereix sigui en combinació amb teràpia individualitzada o de manera que reflecteixi els principis de la teràpia cognitiva conductual o de maneig de contingències, s’aconsegueixen resultats positius.

La recerca actual se centra en la manera de produir efectes encara més contundents mitjançant la combinació de la teràpia cognitiva conductual amb medicaments per a l’abús de drogues i amb altres tipus de teràpies conductuals. Els investigadors també avaluen la millor manera de capacitar als proveïdors de tractaments perquè brindin la teràpia cognitiva conductual.