El terme “droga de disseny” fa referència a un ampli grup de substàncies fabricades en laboratoris mitjançant processos químics. Alguns dels més coneguts inclouen èxtasi, GHB, ketamina i PCP, aquest últim també conegut com a “pols d’àngel”.
Aquestes drogues solen contenir derivats d’amfetamines o altres substàncies que poden tenir efectes estimulants o al·lucinògens d’intensitat variable. Es presenten al mercat en diverses formes, com píndoles, càpsules, pols o líquids, sovint pensades per atreure els joves.
Tot i que algunes d’aquestes substàncies van ser descobertes fa molt de temps per empreses farmacèutiques, aquestes empreses van abandonar la seva investigació a causa d’efectes secundaris no desitjats. Actualment, es produeixen en laboratoris clandestins, i com que se’n desconeix la composició final, són especialment perillosos.
Els consumidors mai saben exactament què prenen, cosa que fa que els efectes siguin imprevisibles.
Èxtasi
Tot i que hi ha diverses substàncies que engloben el terme drogues de síntesi, la més popular és l’èxtasi (conegut tècnicament com MDMA o 3-4 metilendioximetanfetamina).
Es refereix a una droga sintètica, químicament semblant a la metamfetamina (un estimulant) i la mescalina (un al·lucinògen), encara que els efectes que produeix no són clarament la suma d’ambdues.
L’èxtasi té un efecte estimulant i augmenta la percepció a través dels sentits, especialment el tacte, produint una sensació de benestar, proximitat i connexió amb altres persones.
Pols d’àngel o PCP
La fenciclidina, pols d’àngel o PCP és una pols blanca i cristal·lina que es dissol fàcilment en aigua o alcohol. Té un gust amarg i es pot barrejar fàcilment amb colorants.
Es presenta en forma de comprimits, càpsules i pols de colors i es consumeix per inhalació, fumat o per via oral.
La PCP afecta la funció cerebral, bloquejant la capacitat de concentració i pensar lògicament, i alterant la percepció, els pensaments i l’estat d’ànim. Alguns usuaris experimenten eufòria en diferents graus, mentre que altres senten ansietat o pànic.
El seu consum habitual produeix alteracions emocionals, pèrdua de memòria, dificultat per parlar i pensar, símptomes depressius i pèrdua de pes, que pot persistir fins a un any després de la interrupció del seu ús.
La PCP potencia l’efecte d’altres depressors del sistema nerviós central, com l’alcohol i les benzodiazepines, fins i tot arribant a posar en perill la vida.
Poppers
Els poppers s’inclouen al grup d’inhaladors. Estan composts principalment per nitrits d’amil, butil o isobutil. Són líquids incolors i sense vàter que es venen en petites ampolles de vidre per a la inhalació. El nitrit d’amil és una substància molt volàtil i inflamatòria i no s’ha d’ingerir mai perquè pot ser mortal.
Produeixen un efecte estimulant i vasodilatador que es percep als segons d’inhalar la substància, amb sensacions d’eufòria, lleugeresa i augment del desig sexual, encara que aquests efectes desapareixen ràpidament i donen pas a una sensació d’esgotament.
Els efectes adversos que es produeixen són enrogiment de la cara i el coll, mal de cap, nàusees, vòmits, augment de la freqüència cardíaca i hipotensió.
Els poppers creen tolerància, que juntament amb la breu durada dels seus efectes, la converteixen en una droga perillosa, amb un risc elevat d’intoxicació per sobredosi.
Altres drogues