En l’actualitat existeix un augment de casos relacionats amb l’addicció als jocs d’atzar, i això es deu en bona part a la popularització de les plataformes en línia que s’ofereixen com a “casinos digitals”.

Això ha donat lloc a una forma de ludopatia associada a les noves tecnologies o ciberludopatía, un fenomen que afecta persones cada vegada més joves i que pot ocasionar danys greus tant a nivell emocional com a nivell comportamental i social.

En aquest article veurem en què consisteix aquesta classe de alteracions psicològiques enquadrades dins de la ciberludopatía o joc patològic associat a apostes en línia, un tipus d’addicció sense substància que no per això és menys perillós, i la manera en què acudir a teràpia ajuda a superar el transtorn i poder resuperar-se.

Principals característiques de la ciberludopatia

La ciberludopatia opera en la persona afectada de la mateixa forma en la qual ho fa qualsevol altre transtorn addictiu, ja que en ella intervenen els mateixos circuits de recompensa, que són estimulats cada vegada que es duu a terme l’acció cap a la qual la persona desenvolupa dependència.

Aquests circuits cerebrals són els encarregats de generar una sensació de plaer o de benestar en la persona que presenta l’addicció, així com de mantenir la conducta addictiva de manera sostinguda en el temps per a obtenir la sensació buscada i evitar el malestar per no recaure. Al seu torn, es produeix el que es coneix com a tolerància: la persona cada vegada necessita aprofundir més en l’addicció per a obtenir l’experiència buscada. En el cas de la ludopatia o la ciberludopatía, això passa per apostar cada vegada més, la qual cosa porta, en la majoria dels casos, a endeutar-se.

En el cas de les ciberludopaties la conducta addictiva es presenta de diverses formes i pot ser tant a les apostes esportives com les escurabutxaques en línia i d’altres jocs d’atzar digitals.

Tractament de la ciberludopatia

El procés de recuperació després d’haver desenvolupat l’addicció porta diversos mesos i passa per acudir com més aviat millor a professionals de la salut mental especialitzats en trastorns addictius.

El suport durant les primeres hores i dies és important, ja que en aquesta primera etapa el malestar es dispara ràpidament; no obstant això, en teràpia s’ajuda la persona a gestionar l’ansietat i la resta d’emocions i sentiments desagradables associats a l’evitació de la recaiguda.

Els professionals de la salut mental ajudem la persona a fer front a les creences disfuncionals que estaven desgastant l’autoconfiança de la persona, i a detectar pensaments parany que precedeixen a la recaiguda (les excuses que molts pacients es donen a si mateixos sense adonar-se amb la condició de poder caure en l’addicció de nou sense sentir-se malament per això).

En l’última etapa de la intervenció, es realitzen sessions de seguiment per a resoldre dubtes, conéixer el progrés del tractament, i detectar situacions de risc que augmenten les probabilitats de recaiguda, per a actuar a temps.

Més informació a https://psicologiaymente.com/