Enganxat/da a les benzodiazepines?

Creus que has generat una addicció o sospites que un familiar/conegut pot tenir-la?

Dona el primer pas

Primera visita gratuïta

Com deixar el psicofàrmacs?

El tractament ofereix una assistència bio-psicosocial, encara que és un tractament bàsicament psicològic, en la fase de desintoxicació pot haver-hi ajuda farmacològica amb la finalitat d’evitar la síndrome d’abstinència. L’inici del tractament és voluntari i es persegueix la no utilització de fàrmacs a mitjà i llarg termini, per tant parlem d’un tractament lliure de drogues.

El seguiment del pacient el durà a terme el seu terapeuta de referència i estarà basat en teràpia grupal i individual tant amb mèdic psiquiatre com amb terapeuta, a més d’oferir una àmplia assistència i cobertura familiar i de parella. Igual que el consum s’inicia i es manté per unes complexes interaccions entre la susceptibilitat, el context, la conducta i les seves conseqüències, s’ha d’abordar d’igual manera des d’un punt de vista multifactorial, que inclogui aspectes biològics, conductuals i socials.

El model que se segueix és el cognitiu-conductual i sistèmic, encara que usem tècniques d’altres models, com les tècniques en Habilitats socials (HHSS), Prevenció de Recaigudes (PR) i resolució de conflictes, per tant s’emmarca en el tecnicisme eclèctic. Les teràpies de grup, o la participació en tallers cognitiu-conductuals, com els tallers de prevenció de recaigudes, els tallers d’habilitats socials o els tallers de gestió de les emocions; són elements necessaris per a la configuració d’un pla efectiu per a saber com deixar els psicofàrmacs i iniciar el procés de rehabilitació.

4 Etapes Claus

Desintoxicació

Mitjançant ajuda farmacològica, perseguint la no utilització. Tractament lliure de drogues.

Deshabituació

A través de la modificació de conducta utilitzant tècniques cognitiu-conductuals. Habilitats socials, Resolució de conflictes, Reestructuració cognitiva

Oferint un conjunt de procediments específics com una xarxa de recursos orientats a proporcionar una major qualitat de vida i autonomia personal.

Reinserció

Adaptació total del pacient en el seu nucli familiar, món laboral o d'estudis i entorn social.

Com actuen els psidofàrmacs en les persones

Les benzodiazepines són fàrmacs depressors del sistema nerviós central que actuen facilitant-los efectes del Gaba, un transmissor que s’encarrega de disminuir l’activitat de les neurones del cervell. L’àrea del cervell mes sensible als efectes depressors de les benzodiazepines és el sistema límbic el qual s’encarrega del control de les emocions i és el responsable dels efectes ansiolítics que produeixen aquests fàrmacs.

A dosis elevades també disminueixen l’activitat d’altres àrees del cervell i produeixen efectes més generals com la sedació i la inducció al somni.

Efectes sobre el cervell

Si es consumeixen amb alcohol, augmenten els efectes d’aquest i augmenta el risc de depressió respiratòria. Trastorns relacionats amb síndrome d’abstinència (tremolors, pànic, crisis compulsives, etc)

• Disminució del nivell de consciència.
• Somnolència.
• Reaccions agressives especialment a subjectes d’edat avançada.
• Augment del temps de reacció.
• Incoordinació motora.
• Alteracions de la memòria.

Efectes fisiològics i psicològics

Els seus efectes principals en consumir-la, és que provoca estat d’ànim alerta, i deliri de persecució, també fa a la persona agressiva.

• Disminució de l’ansietat.
• Desinhibició.
• Sedació.
• Relaxació muscular.
• Somnolència.
• Inducció al somni.
• Disminució de memòria.
• Hipotensió.

Conseqüències

• Ansietat i pànic y pánico.
• Idees paranoides i depressió.
• Brots psicòtics

Breu repàs per la història

Aquests fàrmacs s’inclouen diferents substàncies utilitzades en medicina pel seu efecte psicoactiu a nivell del sistema nerviós central. Tenen major rellevància les benzodiazepines (tranquil·litzants i ansiolítics) són el subgrup més utilitzat, la seva introducció va tenir lloc en la dècada dels 60.

Composició química

Les benzodiazepines són un extens grup de substàncies amb una estructura química comuna i efectes depressors sobre el sistema nerviós central. La més coneguda és el diazepam, encara que hi ha moltes altres com el lorazepam, el tetrazepam, el oxazolam o el bromazepam.